Càstig judicial al protocol d'ús del català en l'administració

26/02/2016
Dóna la raó a un metge del Joan XXIII que va recórrer contra la norma lingüística
Substitueix l'exclusivitat de la llengua per fer-la preferencial
El govern recorda que el manual és orientatiu

 

 

L'ombra de la sentència del Tribunal Constitucional del juny del 2010, que va esquarterar l'Estatut de Catalunya, és molt allargada i ahir va tornar a treure el cap en una resolució judicial de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la diversos preceptes del protocol d'us del català per part dels treballadors de la Generalitat i també del protocol d'usos lingüístics per al sector públic de Catalunya. N'elimina l'exclusivitat d'ús de la llengua catalana per fer-la d'utilització preferencial.

 

Els arguments jurídics utilitzats per passar el ribot en els reglaments lingüístics remeten a la sentència del TC que va establir que el català i el castellà han d'estar a un mateix nivell d'equilibri. El tribunal arriba a afirmar que en qüestió lingüística l'únic àmbit on no es pot imposar una llengua sobre l'altra és el de l'esfera privada, on el ciutadà fa lliure elecció en base al dret a l'opció lingüística. Recorda que no s'ha de “forçar sense justificació el dret d'opció lingüística de l'usuari”. Però si bé busca respectar els suposadament amenaçats drets dels qui desconeixen la llengua catalana, argumenta les anul·lacions pel fet que alguns dels metges i facultatius que exerceixen a la sanitat pública van fer les oposicions sanitàries del MIR a tot l'Estat o que poden ser estrangers d'origen.

 

El recurs el va presentar un metge de l'hospital Joan XXIII de Tarragona, a qui va fer costat l'associació Impulso Ciudadano, entitat de clar tarannà espanyolista. Un dels preceptes que el tribunal considera que cal anul·lar és el que diu que la llengua de comunicació entre el personal sanitari en reunions de treball haurà de ser el català. El tribunal retreu el caràcter “imperatiu” d'aquesta norma.

 

La sentència també declara la nul·litat dels preceptes que precisen que tota la documentació interna, com ara nòmines, contractes o avisos, ha de ser redactada en català. En canvi, respecta la preferència a l'hora d'adquirir programes informàtics en versió catalana.

 

Historial mèdic

 

En canvi, dóna per bo l'apartat que diu que l'historial clínic s'haurà de redactar “normalment” en català. Tot i que a la sentència s'arriba a insinuar que el català potser no és la millor llengua per a la “transcendència de la història clínica”, s'argumenta que en no tenir el protocol un caràcter imperatiu en aquest punt la norma sí que s'ajusta a dret .

 

El TSJC considera que el “contingut imperatiu” d'aquest reglament “s'extralimita” del marc fixat per l'Estatut i revisat pel Constitucional. Amb els mateixos fonaments, el TSJC anul·la un altre article que fixa que “tant si la conversa la inicia l'usuari com el treballador, aquest la mantindrà en català –independentment de la llengua que utilitzi l'interlocutor–, tret del cas que l'usuari manifesti dificultats per entendre el català o demani ser atès en una altra llengua oficial”.

 

La direcció general de Política Lingüística de la Generalitat va recordar ahir que el protocol parcialment qüestionat és un manual lingüístic orientatiu. No fixa ni té caràcter de normativa legal.

 

 

 

 

Font: El Punt Avui