Alcoholímetres domèstics perquè els presos dormin a casa

09/04/2018
 
El Govern aposta per les polseres telemàtiques en interns que acaben la condemna i prova sistemes nous

 

 

“No penso que porto una polsera al turmell, t’hi acostumes”. El Manuel -que prefereix identificar-se amb un nom fictici- està a punt d’obtenir la llibertat condicional i des de fa uns mesos porta una polsera telemàtica que li permet poder dormir a casa en lloc de fer-ho al centre penitenciari obert, com la resta de presos de tercer grau. Quan els reclusos obtenen aquesta classificació poden passar la major part del dia fora de la presó i treballar. La polsera que porta el Manuel, però, és especial: va vinculada a un alcoholímetre que té a casa i que detecta si el pres ha consumit alcohol. Es tracta d’un sistema nou pensat per facilitar la reinserció de reclusos que estan a punt de sortir en llibertat condicional i que han tingut problemes amb la beguda. En altres països fa temps que s’utilitzen aquestes polseres, però a Catalunya tot just es comencen a implantar. El Manuel fa onze mesos que la porta. “L’aparell pita quan vol. Si soc al llit, m’aixeco i bufo. No és ideal, però em permet dormir a casa”.

Les polseres amb alcoholímetre funcionen com la resta de sistemes de control telemàtic: el pres en tercer grau ha de portar la polsera posada les 24 hores. A casa li instal·len un aparell de radiofreqüència que detecta quan el pres entra i surt, per comprovar que és al seu domicili les hores que hauria de passar al centre obert. El control no es fa de manera immediata, sinó que el sistema deixa constància de les incidències en un ordinador que els responsables de seguiment revisen l’endemà. Els aparells que incorporen un alcoholímetre -a Catalunya n’hi ha tres en funcionament, i un d’ells és el que porta el Manuel- també tenen un tub de plàstic per bufar i una pantalla. El pres ha de passar el test quan arriba a casa i també abans de marxar. A més, el sistema està programat per activar-se en hores aleatòries, de manera que pugui detectar si l’usuari ha begut mentre és a casa. Si en algun moment la persona dona positiu, la màquina comença a pitar i no deixa de fer-ho fins que la taxa d’alcohol en sang torna als límits legals. La pantalla serveix per comprovar que és el pres qui bufa i no una altra persona.

Com en totes les polseres telemàtiques, l’intern ha d’acceptar voluntàriament el sistema, i firma un contracte que especifica que no el pot portar menys de sis mesos, ni tampoc més d’un any. “No és bo que s’allargui més perquè estigmatitza i podria acabar tenint efectes contraproduents en la reinserció”, explica el director de Medi Obert i Serveis Socials de la Generalitat, Joan Pere Queralt. El Manuel la va demanar per poder mantenir la feina. El va contractar una empresa que li exigia estar disponible també a les nits. Els seus caps no saben que està en règim obert. Un dia mentre dormia a la presó li van trucar perquè anés a solucionar una emergència. Hi va arribar pels pèls. “Poder dormir a casa facilita les coses. Des de fa un any tinc un contracte indefinit”, explica satisfet. Admet que al principi va ser incòmode, sobretot quan a l’estiu la resta de companys es van posar l’uniforme amb pantalons curts. “Jo vaig continuar portant el d’hivern”. Tampoc va anar a la platja. “No té res a veure dormir a casa i poder estar amb la família. No entenc com hi ha gent que ho rebutja”, conclou.

 

Només en règim obert

El departament de Justícia aposta per les polseres telemàtiques com “una eina més de reinserció”, explica Queralt. “Ens dona un plus en interns amb indicadors de risc baixos”, afegeix. A Catalunya les polseres s’utilitzen només en règim obert i com una mesura de compliment de condemna. Això vol dir que no tenen una funció preventiva, com passa en altres sistemes penitenciaris, en què s’utilitzen, per exemple, en casos de violència masclista o d’abusos sexuals per controlar que agressor i víctima estiguin allunyats. De fet, el departament de Justícia continua fent servir el sistema de radiofreqüència, que no controla sistemàticament la posició del pres.

L’any 2010 es va fer una prova pilot de polseres amb GPS. “No es va veure convenient aplicar-ne l’ús”, explica Queralt. El motiu: la falta de recursos per poder mantenir operatiu “un centre de vigilància les 24 hores” com el que exigeix aquest sistema. Tot i així, un jutge de Barcelona va ordenar controlar la llibertat vigilada d’un condemnat per abusos a menors. L’home no va recarregar la bateria de l’aparell i va acabar abusant d’un nen. La Generalitat ha recorregut la sentència que la condemna a pagar una indemnització. Argumenta que ja va advertir el jutge que no tenien els recursos per fer un control 24 hores amb una polsera amb GPS. Fora d’aquesta ocasió no s’han fet servir més. “Tenim els aparells, si ho veiéssim convenient els utilitzaríem”, diu Queralt. Malgrat aquest cas, el cap de Medi Obert assegura que la reincidència amb presos que porten una polsera “és zero”, mentre que en tercer grau arriba al 10%. “Apostem per aquest mitjà perquè la feina ens diu que ho estem fent bé”, conclou Queralt.

 

 

Font i Foto: ara.cat