Advocats experts reflexionen sobre la violència de gènere en diversos àmbits

09/10/2018
Reus ha acollit les VI Jornades de Advocats i Advocades de Violència de Gènere del CGAE

 

Aquest divendres han conclòs les VI Jornades d’Advocats i Advocades de Violència de Gènere del Congrés General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), celebrades al Teatre Bartrina de Reus i acollides per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus. Les ponències han començat amb la vocal de la Subcomissió de Violència de la Dona del CGAE, Idoia Pérez Araiz, i el seu homòleg, Miquel Puiggalí Torrentó. En aquest cas, els especialistes han aportat situacions pràctiques pel que fa als drets laborals de les víctimes de violència de gènere.

Tot seguit, s'ha donat inici a la cinquena taula, en la qual la presidenta de la secció 27 de l’Audiència Provincial de Madrid, María Tardón Olmos, i el vocal de la Subcomissió de Violència sobre la Dona del CGAE,  Ramiro Guinea, han fet de ponents. S'han centrat en les respostes penals als delictes comesos a través de les noves tecnologies. Un contingut que ha generat certa expectació, ja que com ha dit Tardón "molts de nosaltres ens hem de renovar cada dia perquè les plataformes evolucionen molt de pressa". 

María Tardón Olmos ha parlat sobre la violència de gènere digital: "Els joves no poden deixar d'estar connectats. Tot s'enregistra i res s'oblida. Així les víctimes no aconsegueixen reparar els danys". Ha destacat també que la hiperconnectivitat comporta moltes problemàtiques de les quals els adolescents no són conscients. "Molts joves no saben si realment pateixen o exerceixen violència de gènere digital. Ho trobem en comportaments de parella, on una de les parts s'imposa a l'altra exigint el vistiplau per saber quin tipus de contingut publica a les xarxes", ha explicat Tardón.

Sobre el ciberassetjament, Tardón també ha destacat que "sempre hem cregut que els delictes d'abús sexual amb les tecnologies implicaven un contacte entre assetjador i víctima. Hem vist que no, que es poden enviar virus directes al telèfon, aconseguir imatges íntimes de la víctima i començar un xantatge amb accions que violenten els drets de la persona assetjada".

Per la seva banda, Ramiro Guinea, ha centrat el seu discurs en l’aportació de proves durant un cas d’assetjament sexual desenvolupat en l’àmbit digital: "La majoria de proves de delictes digitals s'aporten amb 'captures de pantalla', però s'ha d'acreditar la seva veracitat amb un perit informàtic, per garantir que no hi ha hagut un trencament en la cadena de custodia, entre altres passos”. Sobre tot això ha recalcat també la importància d’instruir els advocats en aquesta matèria i ha posat en valor “la volatilitat amb la que pot desaparèixer o manipular-se una prova”. 

 

Un cop fet això, s'ha donat inici a la sisena taula, en la qual s’ha abordat  la violència de gènere en joves i adolescents. Aquí hi ha parlat el ponent Francisco García Ingelmo, fiscal de Menors a la Fiscalia General de l’Estat, qui s’ha referit també  sobre el món de les tecnologies i formes de violència: "Si ja és complicat dur cap endavant les denúncies en el cas d'una dona adulta, pensin doncs en el percentatge de xifra oculta que hi ha en casos de violència de gènere digital amb joves menors d'edat". Les jornades han acabat amb la lectura de conclusions.

 

 

Font i Foto:reusdigital.cat